CENTRE DE DIA DE MALALTS MENTALS DE SUECA

CENTRE DE DIA DE MALALTS MENTALS DE SUECA

Aquest escrit va dedicat a  Carol Martí i Miguel Melero per la llavor que fan tots els dies en el centre de dia amb els malalts mentals de Sueca.

Des de fa molts anys, aquestes dues persones porten el centre de dia de Sueca, i estan molt implicades tant amb els malalts com amb les seues famílies. L’associació que porta aquest centre, sense ànim de lucre, té com a objectiu millorar la qualitat de vida del malalt mental i dels seus familiars.

La majoria de persones amb malatia mental crònica que viuen a la Comarca de la Ribera Baixa manifesten una deterioració en la seva ativitat social, familiar i laboral. És per això que aquests malalts acudeixen a aquest Centre per iniciativa pròpia.

En aquest centre ajuden aquests malalts per tal de tindre una gran autoestima sobre ells mateixos i ho fan a través de diferents tallers i activitats com per exemple el Taller de Rehabilitació Cognitiva, el Taller de Manualitats, les Activitats esportives i el Suport als familiars.

Algunes vesprades a la setmana visiten als familiars a les cases per poder veure com han evolucionat i com es desenvolupen en l’entorn familiar, és així que poden observar si duen bé tot el tractament de les medicines i el seu comportament.

Antigament, les persones que patien aquestes malalties mentals es veien obligades a amagar el seu patiment però, afortunadament, avui dia existeixen centres per a què puguen tindre una vida millor  i de qualitat i siguen tractats com una persona normal.

Avui entenem que la malaltia mental no només és tractable, sino que és una malaltia crònica com l’asma o la diabetis. La depressió, una de les malalties mentals més comunes, resulta difícil de tractar, motiu pel qual les persones se l’han de tractar i saber-la dur amb la finalitat de millorar la seua salut i el seu benestar. El tractament de  les malalties mentals més comunes potser, fins i tot resulta més dificil que el tractament de la salut de les persones amb malalties a llarg termini com puguen ser l’angina de pit, l’artritis i l’asma.

La depressió i l’ansietat són dues de les causes principals dels problemes de salut derivades de les malalties cròniques. Però amb un tractament adequat i amb el suport a què tenen accés a través de familiars i de la gent que els envolten dia a dia, la gent pot aprendre a conduir la seva malaltia mental i pot recuperar-se suficientment com per tenir una vida plena i productiva, encara que no es curen.

Cada vegada hi ha més persones que pateixen malalties mentals com la depressió, l’ansietat, l’esquizofrènia i el trastorn bipolar. Així que ara és el moment de posar les malalties mentals en igualtat de condicions amb les altres malalties cròniques.

LA MALATIA D’ALZHEIMER

 LA MALATIA D’ALZHEIMER.

Aquest escrit va dedicat a Joana, Pilar, Mª Jesús, Sales i Miquel, ja que ells, en algun moment, han patit aquesta malaltia a través dels seus pares o mares.

L’Alzheimer és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys encara que existeixen casos d’aparició precoç.

La causa d’aquesta malaltia és diferent en cada cas i hi ha diferents símptomes comuns.  

Els primers símptomes en manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l’edat o per causes de l’estrés. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment.

Els signes d’alerta són els següents:

-         Fer la mateixa pregunta una i altra vegada.

-         Repetir la mateixa història, paraula a paraula.

-         Oblidar-se de com cuinar, preparar coses de casa, jugar a les cartes o qualsevol activitat que abans feia regularment sense problemes.

-         Perdre l’hàbit de pagar els comptes.

-         Perdre’s en llocs coneguts o dins de casa.

-         Descuidar la neteja personal, fer servir la mateixa roba i insistir que s’ha banyat i se l’ha canviat.

-         Dependre d’una altra persona, com el cònjuge, a l’hora de decidir o respondre preguntes.

Quan s’està al principi de la malaltia i els malalts s’adonen de la seua realitat, ha de ser molt pesat tant per a ells com per a la família de veure que fa una cosa i al cap d’una estona no se’n recorda de res, en eixos moments ells deuen estar sofrint molt.

A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat.

Com que l’Alzhemier és una malaltia incurable i degenerativa, és essencial saber portar els pacients. Per tant, el rol del cuidador és preferiblement a adoptar pel cònjuge o un parent proper, ja que les característiques de la malaltia fan que recaiga una gran càrrega sobre el portador d’aquest rol; amb l’avanç, la malaltia incrementa la pressió i acaba implicant també la vida del cuidador en els àmbits social, psicològic, físic i econòmic. Els familiars han de renunciar durant llargs períodes de temps a la seva feina i al seu temps d’oci, han d’assumir un alt nivell de compromís individual, adquirir habilitats i coneixements específics, i comprendre com actua la malaltia per a poder contribuir a millorar la qualitat dels malalts i fer front als estats d’ànim que l’acompanyen.

Avui dia, per desgràcia, en el País València no sé on van a parar els diners que el govern dóna als familiars que s’acullen a la Llei de la Dependència, ja que la majoria dels malalts venen a cobrar el diners una vegada han mort. Aquesta és una denúncia en tota regla,  ja que molts tenen aprovada una quantitat, però no sé què passa que els familiars no arriben a cobrar-ho. També espere que la Generalitat faça més Centres de dia per aquestes persones ja que tindrien una millora de vida i els familiars podrien descansar algunes hores, ja que estar cuidant aquestes persones les 24 hores és molt pesat per als familiars qui també necessiten algunes hores per a descansar o fer coses.