UNIÓN

domingo, 20 de noviembre de 2011

DEDICADO A LAS PERSONAS DISCAPACITADAS:

Espero que algún día haya más igualdad entre todas las personas , ya que hoy por hoy, las personas discapacitadas encuentran muchas barreras. Y que haya muchas barreras la maryoría de las veces es por culpa de todas las personas:


lunes, 22 de agosto de 2011

PER UNA EDUCACIÓ GRATUITA

Hi ha una Educació que és GRATUÏTA: LA QUE VOSTÈ LI POT INCULCAR Als SEUS FILLS. Ensenyi'ls a Respectar, a No Destrossar, a No Mentir, a No Robar, a Ser Responsables, Esforçats, Solidaris, a Tenir Valors, a No Ser Violents i a no deixar-se Manipular. És molt bo lluitar per una EDUCACIÓ DE QUALITAT, però l'educació comença en la LLAR. Aquesta és la unica manera de canviar el present perquè tinguem un futur millor.

No hem de deixar que es carregui el Govern una Educació Pública, ja que la paguem tots els espanyols per poder tenir un ensenyament gratuït. Espere que la gent es conscienciï cada vegada més, que tenim tots drets a l'Ensenyament o anem a arribar a la epoca Medieval, que solament podien estudiar la gent previlegiada i el poble pla no tenien dret a res. Ja està bé de tanta conya al govern amb els diners de totssssssssssssssssssssssssssss.

viernes, 22 de julio de 2011

CENTRE DE DIA DE MALALTS MENTALS DE SUECA








CENTRE DE DIA DE MALALTS MENTALS DE SUECA


Aquest escrit va dedicat a  Carol Martí i Miguel Melero per la llavor que fan tots els dies en el centre de dia amb els malalts mentals de Sueca.


Des de fa molts anys, aquestes dues persones porten el centre de dia de Sueca, i estan molt implicades tant amb els malalts com amb les seues famílies. L’associació que porta aquest centre, sense ànim de lucre, té com a objectiu millorar la qualitat de vida del malalt mental i dels seus familiars.

La majoria de persones amb malatia mental crònica que viuen a la Comarca de la Ribera Baixa manifesten una deterioració en la seva ativitat social, familiar i laboral. És per això que aquests malalts acudeixen a aquest Centre per iniciativa pròpia.

En aquest centre ajuden aquests malalts per tal de tindre una gran autoestima sobre ells mateixos i ho fan a través de diferents tallers i activitats com per exemple el Taller de Rehabilitació Cognitiva, el Taller de Manualitats, les Activitats esportives i el Suport als familiars.

Algunes vesprades a la setmana visiten als familiars a les cases per poder veure com han evolucionat i com es desenvolupen en l’entorn familiar, és així que poden observar si duen bé tot el tractament de les medicines i el seu comportament.

Antigament, les persones que patien aquestes malalties mentals es veien obligades a amagar el seu patiment però, afortunadament, avui dia existeixen centres per a què puguen tindre una vida millor  i de qualitat i siguen tractats com una persona normal.

Avui entenem que la malaltia mental no només és tractable, sino que és una malaltia crònica com l’asma o la diabetis. La depressió, una de les malalties mentals més comunes, resulta difícil de tractar, motiu pel qual les persones se l’han de tractar i saber-la dur amb la finalitat de millorar la seua salut i el seu benestar. El tractament de  les malalties mentals més comunes potser, fins i tot resulta més dificil que el tractament de la salut de les persones amb malalties a llarg termini com puguen ser l’angina de pit, l’artritis i l’asma.

La depressió i l’ansietat són dues de les causes principals dels problemes de salut derivades de les malalties cròniques. Però amb un tractament adequat i amb el suport a què tenen accés a través de familiars i de la gent que els envolten dia a dia, la gent pot aprendre a conduir la seva malaltia mental i pot recuperar-se suficientment com per tenir una vida plena i productiva, encara que no es curen.

Cada vegada hi ha més persones que pateixen malalties mentals com la depressió, l’ansietat, l’esquizofrènia i el trastorn bipolar. Així que ara és el moment de posar les malalties mentals en igualtat de condicions amb les altres malalties cròniques.


LA MALATIA D’ALZHEIMER






 LA MALATIA D’ALZHEIMER.

Aquest escrit va dedicat a Joana, Pilar, Mª Jesús, Sales i Miquel, ja que ells, en algun moment, han patit aquesta malaltia a través dels seus pares o mares.

L’Alzheimer és la demència més comuna. És incurable, degenerativa i terminal. En general es diagnostica en persones majors de 65 anys encara que existeixen casos d’aparició precoç.

La causa d’aquesta malaltia és diferent en cada cas i hi ha diferents símptomes comuns.  

Els primers símptomes en manifestar-se solen ser confosos per simples efectes de l’edat o per causes de l’estrés. En aquestes primeres etapes, el símptoma més comú que es detecta és la pèrdua de memòria, així com la dificultat per recordar coses apreses recentment.

Els signes d’alerta són els següents:
-         Fer la mateixa pregunta una i altra vegada.
-         Repetir la mateixa història, paraula a paraula.
-         Oblidar-se de com cuinar, preparar coses de casa, jugar a les cartes o qualsevol activitat que abans feia regularment sense problemes.
-         Perdre l’hàbit de pagar els comptes.
-         Perdre’s en llocs coneguts o dins de casa.
-         Descuidar la neteja personal, fer servir la mateixa roba i insistir que s’ha banyat i se l’ha canviat.
-         Dependre d’una altra persona, com el cònjuge, a l’hora de decidir o respondre preguntes.

Quan s’està al principi de la malaltia i els malalts s’adonen de la seua realitat, ha de ser molt pesat tant per a ells com per a la família de veure que fa una cosa i al cap d’una estona no se’n recorda de res, en eixos moments ells deuen estar sofrint molt.

A mesura que la malaltia avança, apareixen símptomes com la confusió, la irritabilitat i l’agressivitat, canvis d’humor, pèrdua de memòria a llarg termini i de sensibilitat.

Com que l’Alzhemier és una malaltia incurable i degenerativa, és essencial saber portar els pacients. Per tant, el rol del cuidador és preferiblement a adoptar pel cònjuge o un parent proper, ja que les característiques de la malaltia fan que recaiga una gran càrrega sobre el portador d’aquest rol; amb l’avanç, la malaltia incrementa la pressió i acaba implicant també la vida del cuidador en els àmbits social, psicològic, físic i econòmic. Els familiars han de renunciar durant llargs períodes de temps a la seva feina i al seu temps d’oci, han d’assumir un alt nivell de compromís individual, adquirir habilitats i coneixements específics, i comprendre com actua la malaltia per a poder contribuir a millorar la qualitat dels malalts i fer front als estats d’ànim que l’acompanyen.

Avui dia, per desgràcia, en el País València no sé on van a parar els diners que el govern dóna als familiars que s’acullen a la Llei de la Dependència, ja que la majoria dels malalts venen a cobrar el diners una vegada han mort. Aquesta és una denúncia en tota regla,  ja que molts tenen aprovada una quantitat, però no sé què passa que els familiars no arriben a cobrar-ho. També espere que la Generalitat faça més Centres de dia per aquestes persones ja que tindrien una millora de vida i els familiars podrien descansar algunes hores, ja que estar cuidant aquestes persones les 24 hores és molt pesat per als familiars qui també necessiten algunes hores per a descansar o fer coses.

sábado, 21 de mayo de 2011

Debat compromís Monica Oltra

La candidata de Compromís, Mónica Oltra, ha lluït este matí, durant la gravació del debat sectorial de polítiques socials a Canal 9, una samarreta amb el lema "CANAL 9 MANIPULA" per denunciar la manca de pluralitat

http://www.youtube.com/watch?v=ae5-dCl4O-w&feature=share

viernes, 18 de marzo de 2011

LES FALLES

Aquest article va dedicat als meus companys/as  i Professor de la UNED d'Alzira (València), espere que aquestes vacances totes i tots es porteu molt bé, sinò també es cremareu en la falla, que mala que soc. Agarreu forces en aquestes vacances, ja que el 2n Quatrimestre bé de valenttttt.





Les Falles se celebren entre el 15 i el 19 de març; cada any es planten a la ciutat de València, centenars de falles grans i petites, que són objecte d'admiració per part de valencians i visitants fins al 19 de març, -dia de la *cremà-, en el qual aquests grandiosos monuments de cartró pedra desapareixen consumits per les flames. El foc, les “*mascletàs”, els castells de focs artificials i la participació popular han fet a aquesta festa gaudir de merescuda fama a tot el món i ser declarada Festa d'Interès Turístic Internacional.

A les places i en els creus de carrers s'alcen les falles -impressionants monuments de cartró-pedra-, al voltant d'una, dues o tres figures gegantesques, que poden aconseguir els vint metres d'altura. Construïdes pels artistes fallers, representen escenificacions, tractant satíricament temes de l'actualitat social i política. La nit del 15 de març té lloc la *Plantà d'aquests monuments, acte amb el qual s'obre la setmana gran de la festa. Existeixen diverses categories de falles que competeixen per obtenir diferents premis, destacant les falles de la secció especial que són les més grans i espectaculars.

Les protagonistes de les Falles són la música, interpretada per les bandes que acompanyen als actes fallers, i la pólvora, que és la protagonista en les *mascletaes que es disparen diàriament a la plaça de l'Ajuntament i als castells de focs artificials que tenen el seu *apoteosis en l'espectacular *Nit del *Foc del 18 de març. La culminació d'aquestes celebracions té lloc el dia 19 de Març, festivitat de San José, amb la *Cremà en la qual es cala foc, entre la llum i el color dels focs artificials, a tots els monuments fallers.

Un dels actes més importants és l'Ofrena de Flors a la Verge dels Desemparats. Les comissions falleres desfilen, presidides per les falleres majors i les seves corts, lluint els vistosos vestits regionals i acompanyades per bandes de música, pels carrers més cèntrics fins a arribar a la Plaça de la Verge, al costat de la Catedral, per dipositar rams de flors amb els quals es confeccionen bells i espectaculars tapissos que adornen aquest espai durant diversos dies. Les falles t'esperen  en València i també en el meu poble.

jueves, 13 de enero de 2011

FRACASO ESCOLAR

                                




En los últimos años ha surgido un creciente interés y preocupación en la mayoría de los países por el fracaso escolar, un problema determinado por múltiples factores como el contexto social, la familia, el funcionamiento del sistema educativo, el trabajo de cada profesor y la disposición del propio alumno.
El niño tendrá, muy posiblemente, una dificultad para algún tema escolar. Si en su escuela o en su casa, se dan cuenta a tiempo de que el niño tiene dificultades, podrán estudiar esas dificultades y poner en marcha las acciones necesarias para superarlas: una mayor atención sobre el niño, unas clases especiales o una adaptación de los objetivos educativos.
Si nadie repara en las dificultades del niño, o si no se les da la necesaria importancia, el niño tendrá trastornos en sus aprendizajes, que, en el peor de los casos, se irán acumulando a cada curso que el niño haga. Muchas veces se habla de fracaso escolar acumulativo.
Pero no es correcto hablar de niños con fracaso escolar. Lo único real es que hay niños con dificultades, las cuales pueden ser muy variadas.
El fracaso escolar se produce cuando algo falla en algún punto del sistema educativo, y el niño con dificultades no es ayudado para superarlas. La culpa no es del niño. Segundo porque ya hemos quedado en que es un niño que tiene dificultades. Tercero porque el niño no es un técnico ni en pedagogía, ni en psicología, ni es maestro, ni ninguna de los profesionales que, se supone, son quienes trabajan para enseñarle y conducir sus aprendizajes.
El fracaso es de alguna acción educativa que no ha orientado correctamente las dificultades del niño, ni las ha tratado con el necesario acierto.
Los docentes son la segunda pieza más débil del sistema. Están colocados en la línea de fuego y, a veces, ni se les prepara ni se les ayuda a la hora de programar los aprendizajes de sus alumnos. Es lógico que, en ocasiones, se mantengan a la defensiva cuando se sienten atacados. Nuestro respeto para aquellos profesionales sensatos y competentes que actúan de forma oportuna, y que solventan con acierto los problemas de sus alumnos.
La solución consiste en ver qué dificultad concreta plantea un niño con trastornos de aprendizaje. Después, detectar todos los factores que intervienen  en su dificultad. Y, sabiendo las implicaciones del caso, construir un programa de objetivos para ese niño, y ponerlo en práctica.
Una de las tareas fundamentales del maestro y quizás la más importante ante la problemática: “El niño que no aprende al ritmo de los demás” es buscar el motivo por el cual esto ocurre.
Las primeras interrogantes que puede hacerse el maestro, entre otras, son las siguientes:
¿He utilizado adecuado métodos de enseñanza?
¿Utilízale niño adecuados métodos de estudio?
¿Asiste regularmente a clases?
¿Tendrá algún conflicto familiar que le preocupa?
La búsqueda de respuestas a estas preguntas y a muchas otras puede ayudar a explicar los factores que afectan el proceso de aprendizaje.
Los niños con problemas de Aprendizaje.
Los padres se preocupan mucho cuando su hijo tiene problemas de aprendizaje en la escuela, hay muchas razones para el fracaso escolar, pero entre las más comunes se encuentra específicamente la de los problemas del aprendizaje. Estos niños suelen tener un nivel normal de inteligencia, tratan arduamente de seguir las instrucciones, de concentrarse y de portarse bien en la escuela y en la casa. Sin embargo, a pesar de sus esfuerzos, el/ella tienen mucha dificultad dominando las tareas de la escuela y se atrasa.
Las dificultades para aprender interfieren con las tareas escolares.
Como las mismas habilidades que se necesitan para dominar estas tareas son necesarias en otras actividades de la vida diaria, los niños y las niñas también tienen dificultades para los juegos, seguir reglas, hacer las tareas de la casa, vestirse, hacer mandados o seguir una pequeña conversación. De tal manera que si un niño tiene  dificultades en otras actividades  de su vida diaria.
Es fundamental establecer la diferencia entre un niño con problemas de aprendizaje específicos y un niño con un problema de aprendizaje general, como lo es el lento aprendizaje.